Entre totes les persones afectades pel confinament, s’hi troben totes aquelles que ja es trobaven en una situació vulnerable abans de la crisi, i que el pas del Covid-19 ha deixat encara més desemparades. Les mesures de confinament no estan pensades per a una certa classe de persones: per a les que viuen sempre al dia, les que no tenen papers, treballen en l’economia submergida, no poden tirar d’estalvis durant dos mesos i en molts casos ni tan sols dues setmanes, per a totes les que viuen amuntegades en un pis de la mida d’una capsa de sabates… totes les que ja vivien amb l’aigua al coll abans del virus.
Des de l’inici del confinament, des dels barris s’han engegat tota una sèrie d’iniciatives per donar-nos suport entre veïnes. Entre altres, s’han engegat projectes per aconseguir i repartir aliments entre les persones que no estan podent aconseguir-los d’una altra manera. A Vallcarca hem seguit l’exemple d’altres barris i hem engegat la Xarxa d’Aliments. Quan tot això passi, volem que sigui un projecte basat en el suport mutu, en la implicació directa de totes les persones que vulguin fer ús de la xarxa. Però, ara per ara, donades les circumstàncies estem funcionant d’una forma bàsicament assistencialista. Nosaltres i, pel que sabem, la resta de projectes de la ciutat.
Estem orgulloses de no donar l’esquena a les nostres companyes de barri, però estem fent una tasca que no ens pertoca a nosaltres. Nosaltres no som ni volem ser un banc d’aliments. No creiem en aquest model que tolera la misèria i es limita a posar petits pedaços per anar tirant. És l’únic a què arribem ara mateix, de manera que ho fem, i no ens n’avergonyim. Però això no significa que ens haguem de quedar callades veient com, d’una banda, l’Estat ens imposa unes mesures de confinament que impedeixen a molta gent buscar-se la vida mentre, de l’altra banda, no els ofereix cap alternativa.
Els nostres esforços, els de la nostra xarxa d’aliments i de totes les xarxes de suport mutu de la ciutat, de tots els grups de suport antiracistes, son un petita empenta que, esperem, ajudarà algunes persones a tirar endavant. Però de vegades, davant la frustració, tenim la sensació que estem fent la feina bruta de les institucions, i ens preguntem si és el que cal. Si no seria millor deixar créixer la ràbia en la gent fins que es produeixin saquejos en supermercats tal com va passar a Itàlia, i el govern reaccioni d’una vegada. A Itàlia, el primer ministre va anunciar un pla d’ajudes de 4.700 milions després dels intents de saqueig.
Nosaltres no volem jugar amb la misèria de la gent, no fem càlculs estratègics sobre quanta pobresa fa falta perquè es produeixi una revolta. No creiem en el Cuanto peor, mejor, i és per això que fem el que fem. Apostem i apostarem per la solidaritat, però no per això volem deixar d’assenyalar els responsables de tota aquesta misèria estructural, que no ha començat amb el coronavirus ni tampoc s’acabarà amb ell.
XARXA D’ALIMENTS DE VALLCARCA